La psicologia infantil és l'estudi del comportament del nen des del naixement fins a l'adolescència. En aquesta anàlisi, l'especialista tractarà els fenòmens i les irregularitats del desenvolupament psíquic del nen. Aquesta branca de la psicologia se centra en l'evolució dels aspectes físics, motors, cognitius, perceptius, afectius i socials.

La psicologia infantil atén dues variables: l'ambiental, per exemple la influència dels pares, els amics, l'escola; i la biològica, determinada per la genètica.

En Creixem treballem d'intervenció individualitzats sobre les  diferents alteracions i trastorns que puguin presentar els nens o adolescents.

La neuropsicologia infantil ens endinsa en el meravellós món del funcionament cerebral i com aquest funcionament modula la conducta, però entenent les particularitats de la infància, coneixent els moments en què es donen cadascun dels processos i afavorint que l'aprenentatge i desenvolupament dels nens es doni de la millor manera possible.

En aquest àrea es té en compte que el metabolisme infantil és molt més intens que en els adults, per la qual cosa en general condicionarà un procés de recuperació molt més ràpid de les lesions en la infància en relació als adults. Això es deu al fet que el cervell durant la infància es troba en un moment expansiu i explosió de les connexions cerebrals que es donen, per tant tots els processos de noves creacions neuronals, processos de compensació funcionals i recuperació d'àrees danyades, es donaran de manera més potent durant la infància i per tant hi haurà millor pronòstic de recuperació enfront del dany cerebral en adults.

Les àrees d'actuació des de la neuropsicologia infantil són molt diverses: TDAH, TEA, TDG, Dislèxia..

La logopèdia és la disciplina que engloba l'estudi, prevenció, detecció, avaluació, diagnòstic i tractament dels trastorns de la comunicació humana: alteracions de la veu, de l'audició, de la parla, del llenguatge (oral, escrit, gestual); i de les funcions oro-facials i deglutorias. 

La premissa principal del logopeda és rehabilitar, en la mesura que sigui possible, les funcions alterades i, ajudant-se de les preservades, dotar al pacient d'estratègies d'ús de les seves habilitats, intentant que aprengui a combinar-les de manera útil i funcional amb vista al maneig i interacció d'aquestes durant la realització de les activitats de la vida diària.

Les metes d'un logopeda són molt dispars depenent de les dificultats del pacient: des d'ensenyar a un professor a respirar i parlar correctament per a prevenir danys en les seves cordes vocals, passant per ajudar un nen a pronunciar el fonema /r/; fins a ensenyar a empassar a una persona amb dany cerebral, o des d'ajudar a afrontar els problemes de comunicació d'una persona amb afàsia fins a aconseguir que un nen sord reconegui i classifiqui els sons, etc.

La Psicopedagogia és la ciència social que s'encarrega de l'estudi dels processos d'aprenentatge i l'ensenyament.

A més de l'estudi dels processos de desenvolupament cognitiu (durant totes les etapes de la vida de l'individu), la Psicopedagogia té tres objectius prioritaris dins de la pràctica educativa: la prevenció, la detecció i la intervenció en els problemes d'aprenentatge de l'individu.

I no sols està enfocada a atendre els alumnes amb necessitats especials, també a aquells estudiants que mostren un baix rendiment escolar, tenen dificultats puntuals en determinades àrees acadèmiques, manifesten conductes inadequades dins de l'aula o problemes d'integració.

La Psicopedagogia ofereix els recursos necessaris per a la intervenció i el desenvolupament de programes que atenguin les dificultats d'aprenentatge i desenvolupament dels alumnes